El compostatge és un procés simple que mitjançant un senzill aprenentatge es pot realitzar al mateix lloc on s’ha generat la matèria orgànica: a casa, però també a l’escola, instituts, esplais i altres, com a interessant experiència educativa.
Si tenim una mica de jardí, és pot utilitzar un compostador, que col·locarem en contacte directe amb la terra, en un lloc on no hi hagi gaire insolació.
En un lloc al costat del compostador s’ha de preveure un espai per a emmagatzemar restes vegetals (restes de poda, fusta triturada o serradures).
Per a iniciar el compostatge es necessita aquest tipus de material, ja que la matèria orgànica provinent de la cuina és força humida i densa, i cal esponjar-la. La primera capa de la pila ha de ser restes vegetals, per facilitar que l’aire pugui circular per la pila. A partir d’aquí es poden anar fent capes a mesura que es generin residus orgànics, (d’uns 10 centímetres com a màxim), intercalant les capes de matèria orgànica amb capes de restes vegetals. La quantitat mínima necessària per iniciar el compostatge i mantenir-lo de forma correcta és de dos metres cúbics. Per tapar-ho tot es pot posar terra de jardí o compost ja una mica madur.
La barreja entre matèria orgànica de cuina i restes vegetals ha de ser d’una a dues parts de matèria orgànica de cuina per cada part de restes vegetals.
Periòdicament cal remenar amb una pala o forca la matèria orgànica, per assegurar que el procés tingui l’oxigen suficient. Si el material fa olor o està massa sec, s’ha de voltejar més sovint en el primer cas o humectar en el segon.
El compost madur es treu del recipient i es passa per un garbell pla.
Per comprovar que el compost és madur, es posen unes quantes llavors de créixens dins una mica de compost i s’humiteja. Si els processos de descomposició encara estan desenvolupant-se, els créixens no germinen bé. Si el compost està prou madur, després de 5 o 7 dies s’haurà format una densa catifa de créixens. Aleshores el compost ja es pot aplicar sense por.
| Què es pot compostar | Què no es pot compostar |
|---|---|
| Restes de fruita i verduraClosques d’ou aixafades
Iogurts i sucs de fruita caducats
Taps de suro i paper de cuina
Oli i vinagre d’amanir
Marro de cafè i restes d’infusions
Flors, fulles i plantes verdes o seques
Gespa
Restes de poda triturades
Cendres i serradures de fusta natural
Restes de collita de l’hort
Fems d’animals de granja i palla |
Peix, carn i ossos, fins que no es tingui per la mà el procés de compostatge ja que poden fer mala olor.Plantes o fruits malalts i/o grans quantitats de vegetals podrits
Fems d’animals domèstics o d’humans, perquè poden portar gèrmens
Cendres o serradures de fusta tractada o aglomerats, perquè porten coles i vernissos
El resultant de passar l’escombra
Qualsevol material que no sigui orgànic i biodegradable |
Si no tenim jardí, també podem fer compost però haurem de fer servir un vermicompostador.
Els vermicompostadors com no es troben en contacte amb el terra cal que en ells hi hagin cucs vermells (Eisenis Foetida), també anomenats cucs de Califòrnia.
Els vermicompostadors es poden col·locar a qualsevol racó o al balcó, situant-lo sempre a l’ombra, ja que si li toca molt el sol , els cucs moriran. Ha d’estar a cobert de la pluja.
El vermicompostador disposen de diferents safates. Per començar a compostar es comencen a col·locar les restes vegetals a la primera safata perforada i quan estigui ben plena, s’agafa una mica d’humus i s’escampa per la segona safata que es col·loca a sobre, així repetim el procés cada cop que s’afegeixi una safata perforada.
Els cucs llavors busquen el menjar i van cap a les safates superiors. La part superior de les restes de cada safata ha d’estar en clar contacte amb la part inferior de cada nova safata que posem, per facilitar la pujada dels cucs.
Quant la darrera safata de dalt estigui plena del tot és el moment de recollir l’humus de cuc de la primera safata.
En un vermicompostador es poden dipositar al votant d’uns 250 grams diaris de restes de menjar.
| Què es pot vermicompostar | Què no es pot vermicompostar |
|---|---|
| Restes de fruites i verdures crues o bullides.Restes de cafè, te i bossetes d’infusions.
Cartró de les oueres mullat i paper de diari trossejat i humit, a la part superior del menjar dipositat.
Closques d’ou molt esclafades i escampades. |
Carn i peix, perquè no els agrada als cucs i es podrien produir males olors.Làctics, ossos o aliments greixosos.
Restes de jardineria, ja que els cucs només mengen restes orgàniques toves.
Qualsevol material que no sigui orgànic i biodegradable. |
Si esteu interessats en realitzar autocompostatge podeu consultar els següents manuals on trobareu informació per dur a terme aquesta tasca:
- Manual d’autocompostatge de jardí. En format pdf
- Manual d’autocompostatge urbà. En format pdf
Per a més informació :
Centre de Documentació i Educació Ambiental (CDEA) Tel. 93 739 70 00, ext. 4131