About Author

Connect with Me:

Dia: 3 d’abril  de 2018.
Hora: 18 h
Lloc: Sala Centre Cívic Avel·lí Estrenger

Ordre del dia: 

  1. Benvinguda
  2. Dades evolució residus 2017 (residus generals, recollida selectiva, etc)
  3. Tancament Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa, amb la valoració econòmica plurianual de l’actuació 38.
  4. Demandes pendents festes per la Taula de Residus (resultat revisió resums bàsics 2016-2018).
  5. Valoració del Pacte de la Neteja i la Recollida Selectiva
  6. Assumptes varis, comentaris i propostes.

Van assistir-hi:

Sr. Jordi Vidal coordinador de la Taula
Sr. Marc Armengol tinent d’Alcalde de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat
Sr. Salvador Pérez cap del CDEA
Sr. Ignasi Planas cap de Gestió AmbientalÇ
Sr. Joan Miquel Florensa cap de la secció de Residus
Sr. Josep Miquel Colomer gerent d’Eco-Equip
Sr. Xavier Vives per l’AVV Barri Segle XX
Sra. Anna Mª Masachs per l’AVV Barri Segle XX
Sra. Encarna Hervias de l’Associació de Propietaris de Les Martines
Sr. Carles Amador de Terrassa Centre.
Sr. Miguel Hidalgo de la FAVT
Sr. Josep Antoni Sánchez de la FAVT
Sr. Raúl Jiménez de l’AVV de Can Palet de Vista Alegre
Sra. Mª Angeles Carrillo de l’AVV de Ca n’Anglada
Sr. Dani Nart del grup municipal del PDeCAT
Sr. Xavier Casas Associació Ecoinserció
Sr. Emiliano Martinez del grup municipal TEC

S’excusen:

El Sr. Marc Cadevall cap de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Oriol Guerrero del grup municipal ERC-MES, i el Sr. Jordi Costa de la CECOT

No indiquen res:

La Sra. Dolores Lledó de l’Associació de Propietaris Torrent de les Carbonelles, la Sra. Meritxell Valero de la Cambra de Comerç, el Sr. Oriol Vicente de l’AVV de Torresana, Sr. Jordi Trujillo d’Aturats Terrassa,  Sr. Antonio Cazorla de l’AVV de Montserrat, Sr. Josep Mª Carné del Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i Comarca, la Sra. Isabel Lara de l’Associació de Comerciants de Ca n’Anglada,

Punt 1er. Benvinguda

El Sr. Jordi Vidal coordinador de la Taula dóna la benvinguda i explica l’ordre del dia. S’informa de les persones excusades.

Punt 2on.   Dades evolució residus 2017 (residus generats, recollida selectiva, etc)

Es presenten i expliquen les dades de l’evolució dels residus l’any 2017, presentades pel Consorci de Residus de totes les poblacions de la comarca del Vallès Occidental. Es fan comentaris comparatius entre Terrassa i altres municipis similars, Sabadell i Rubí, per exemple. Un aspecte general és que s’està lluny de l’objectiu de reciclatge del 2020

La producció de residus s’incrementa lleugerament i les recollides selectives segueixen estancades, amb una pujada d’un 1,55%, que ens situa a l’entorn del 36%.

La fracció orgànica segueix sent la gran assignatura pendent.

En algunes fraccions Terrassa està recollint més quantitat en recollida selectiva que Sabadell i Rubí. En quan a la dada de generació de residus, som el municipi que estem per sota d’un Kg/hab/dia (0,97).

En quan als aspectes concrets de Terrassa s’explica la situació de la recollida de mobles, amb un augment de la generació. Un petit augment en el correcte criteri de com utilitzar el servei per la via de la trucada prèvia, tot i que el 89% es fa per actuacions directes del mateix servei de recollida, i un 11% per la via de trucada per denúncia o pel Telèfon de la neteja.

Es planteja la necessitat de millorar el model i sistema actual, o com a mínim caldria revisar-lo, ja que el nivell de col·laboració de la ciutadania amb el procediment via Telèfon de la Neteja és molt baix, això vol dir que la ciutadania no utilitza la via proposada.

Cal millorar les freqüències i evitar desbordaments al terra i entorn dels contenidors, i actuar amb celeritat no allargant l’abandonament a la via pública.

Cal buscar solucions al sistema de recollida de mobles i voluminosos. La Taula hauria de fer propostes concretes de millora.

 Punt 3.  Tancament Pla Local Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa, amb la valoració econòmica plurianual de l’actuació 38.

La previsió per l’any 2018 del Pressuposta aprovat és d’uns 1.560.000 euros. Vist el document comentat i presentat en la última sessió del Contracte Programa, ja es podria posar una quantitat de previsió fins l’any 2030.

A més a l’estudi presentat, una part important del cost afecta a la neteja i no tant a la recollida, per tant, cal descomptar aquest cost i extreure el cost real que afecta a la recollida, i així podrem tancar el document amb totes les previsions i quantitats més aproximades.

Punt 4. Demandes pendents fetes per la Taula de Residus (resultat revisió resums bàsics 2016-2018)

El Sr. Jordi Vidal explica la mecànica i resultat del treball fet entre ell mateix, el Sr. Xavier Vives i el Sr. Ignasi Planas, fent un buidatge exhaustiu dels temes comentats a la Taula, i no aclarits o tancats, per tant, s’ha indicat la data,  l’assumpte, els responsables i la previsió de finalització prevista. Es fa entrega a tots els membres de la Taula d’una còpia del document de treball.

Es comença a comentar cada assumpte:

– Data novembre 2016. Neteja de contenidors. No es fa i no sabem quan es farà, malgrat la substitució recent de contenidors.

S’informa de que la neteja de contenidors es fa de manera periòdica, altra cosa és que sigui la que es consideri més adequada. Però es fa. En la propera reunió de la Taula, Eco-Equip donarà més  informació al respecte.

– Data novembre 2016. Control de qualitat de la neteja de carrers. Qui, com i quan es fa? Criteris objectius de control i seguiment.

A la propera Taula de maig es tractarà aquest tema.

– Data novembre 2016. Necessitat d’ampliar els sistemes i mecanismes de control amb protocols ben clars.

A la propera reunió de maig es presentarà un llistat de peticions concretes.

En relació al Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus i la proposta de Contracte Programa:

  • El dia 10 d’abril es presentarà a l’Equip de Govern
  • Després es presentarà als Grups Municipals
  • Després es retornarà a la Taula per a explicar el resultat de les reunions anteriors, per a que aquesta estigui informada i doni conformitat
  • Portar a aprovació inicial i definitiva.
  • Això seria un mes i mig màxim dos mesos (Juny)

– Novembre de 2016. Debat sobre la recuperació d’hàbits de participació ciutadana a la neteja de voreres.

Aquest és un hàbit que s’hauria de recuperar.  En aquests moments s’està fent el Plec de condicions de neteja d’edificis i equipaments municipals. Proposta: Això s’hauria de posar en el Plec de condicions i se li hauria de dir al departament responsable de la seva redacció i aplicació.

Donada l’hora es proposa deixar-ho tancat en el desembre de 2016, i continuar revisant i decidint en la propera reunió del dia 8 de maig. I també el Punt 5è sobre la Valoració del Pacte de la Neteja i la Recollida Selectiva.

S’aprova per a unanimitat.

 Punt 6è.  Assumptes varis, comentaris i propostes

No hi ha cap comentari al respecte.

La propera reunió s’acorda que es farà el dimarts dia 8 de maig de 2018 a les 18 h al Centre Cívic President Macià (Rambla Francesc Macià, 189).  Com sempre s’enviarà convocatòria. 

I sense res més, finalitza la reunió.

nature-2206200_640

“El que canvia el nostre planeta és el coneixement. El que crea coneixement és l’educació.”

El 26 de gener es celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, que té com a principal objectiu identificar la problemàtica ambiental tant a nivell global, com a nivell local i crear consciència en les persones i molt especialment en els governs pel que fa a la necessitat de participació per conservar i protegir el medi ambient.

Es considera que la primera recomanació oficial internacional que planteja utilitzar l’eina educativa com a resposta a la problemàtica ambiental és a partir de la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà celebrada a Estocolm, Suècia, al juny de 1972, en la qual es va debatre la importància de tenir cura del medi ambient i es va exposar la necessitat de uns principis comuns que oferissin a la societat una inspiració i guia per a preservar i millorar el nostre entorn

Aquesta declaració és el punt de partida de tot un seguit de conferències, reunions i programes que intenten desenvolupar i definir el concepte d’educació ambiental.

De totes aquestes, la que possiblement ha definit més clarament els objectius de l’educació ambiental ha estat el Seminari Internacional d’Educació Ambiental (Belgrad, 1975), les conclusions del qual es coneixen com la Carta de Belgrad: document que planteja com a fita principal millorar les relacions ecològiques, incloent-hi les dels humans amb la natura i entre ells.

Les posteriors conferències internacionals (Tbilisi, 1977; Rio de Janeiro 1992, Cimera de la Terra; Guadalajara 1997, II Congrés Iberoamericà d’Educació Ambiental) vindrien a corroborar la importància de l’educació.

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen i es recomana fer servir les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…) i el hashtag / paraula clau  #EducacioAmbiental

rezero_2

4 milions de tones de residus de mitjana a l’any per municipi i un rati per càpita de 1,35 kg al dia a Catalunya són xifres alarmants contra les que ja lluiten molts consumidors anònimament.

Cinc famílies catalanes han acceptat el repte Objectiu #Rezero en 30 dies, una experiència pionera impulsada per l’organització Rezero que trasllada a la pantalla en forma de websèrie la productora FORMA I&M i que es podràn veure el proper 15 de gener pel canal de youtube de Rezero:

En els 30 dies del repte que podrem veure en els cinc capítols de la Websèrie Objectiu #Rezero, han pres consciència de la necessitat de reduir els residus, han canviat hàbits de consum, han evitat productes, embolcalls i envasos d’un sol ús, han planificat la compra setmanal en comerços a granel, etc.

L’eliminació de productes i envasos d’un únic ús i la seva substitució per productes i envasos reutilitzables en la seva alimentació, higiene, cuina i neteja domèstica són accions que tenen clars i immediats efectes positius a nivell econòmic, social, mediambiental i per a la salut de les cinc famílies.

La campanya compta amb la col·laboració de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, així com el suport de les empreses i entitats MOONCUP, Roll’eat, Valira, Bitsybags, ADZNadons, Ecoreciclat, Abacus cooperativa i la cooperativa Opcions.

 

Per a més informació consulteu la web de ReZero:

mesmes-recooperem

 

 

 

Quatre escoles i PRODIS se sumen a l’iniciativa del Consell Comarcal i el Consorci per a la Gestió de Residus, que dóna cobertura a famílies en situació vulnerable i evita el malbaratament alimentari

Terrassa s’incorpora al projecte Recooperem, Cuina per compartir amb la participació de quatre escoles, que són l’Escola França, l’Escola Roser Capdevila, l’Escola Bisbat d’Ègara i l’Escola Enxaneta, i de la fundació PRODIS. Cinc punts on es treballarà en favor de l’aprofitament alimentari i per evitar que es llenci menjar en bon estat. El Recooperem és un projecte impulsat pel Consell Comarcal i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per treballar per l’aprofitament alimentari a les escoles. Actualment, després de dos cursos en marxa, i amb la incorporació de Terrassa, hi participen un total de 24 escoles de 9 municipis de la comarca. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, acompanyat pel president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, i del president del Consorci per a la Gestió de Residus, Ricard Torralba, ha presentat avui la implementació d’aquesta iniciativa a la ciutat, en un acte que ha tingut lloc a l’Escola França (carrer de Frederic Soler, 142).

L’Ajuntament de Terrassa col·labora a través dels serveis de Medi Ambient, de Serveis Socials i d’Educació per desenvolupar el conveni del Recooperem amb el Consell Comarcal i el Consorci de Residus. Així, per garantir l’emmagatzematge del menjar recollit, el servei d’Educació ha comprat congeladors, que ha distribuït als diferents centres educatius. A més, el Laboratori Municipal farà les corresponents analítiques del menjar recollit per garantir les seves bones condicions sanitàries.

El Recooperem té un doble vessant igualment ambiciós, el social i el mediambiental. Gràcies a aquest projecte es dóna cobertura a famílies de la comarca que es troben en situació de vulnerabilitat –ja sigui per dependència com per la seva situació econòmica-, ja que poden disposar d’àpats cuinats a les escoles i amb les màximes garanties sanitàries. A més, el Recooperem evita la generació de residus i el malbaratament alimentari.

El projecte compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya i de la Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). En aquests moments, a més de Terrassa, participen en el projecte els municipis de Castellar del Vallès, amb sis escoles; Viladecavalls, amb dues; Vacarisses, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Ullastrell, amb una a cada municipi, Matadepera amb dos; i Rubí, amb cinc .

Resultats

Les dades del curs escolar 2016-2017 han confirmat la bona marxa del projecte, amb un augment del 50% d’àpats servits durant el curs passat i amb un increment del 43% dels quilos de matèria orgànica que no han esdevingut residus. En total, en els dos cursos de funcionament del projecte, s’han pogut lliurar 10.025 àpats a famílies vulnerables de la comarca. En concret, durant el curs 2016-2017 s’ha pogut arribar a 272 famílies amb dificultats.

Des del Consell Comarcal i el Consorci per a la Gestió de Residus es treballa per incorporar noves escoles i nous municipis al projecte per ampliar així la xarxa de distribució i augmentar la prevenció de generació de residus. En aquests moments es treballa per tal que es puguin fer efectives els propers mesos les incorporacions de Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Sentmenat i Castellbisbal.

Com funciona el Recooperem?

Un cop acabat el servei diari del menjador de l’escola, el menjar disponible apte pel consum es prepara com a àpats complerts en unes taifa facilitades pels ens comarcals. L’aliment cuinat que no ha estat servit, i que s’ha mantingut en condicions higièniques i sanitàries adequades, es reparteix en recipients que s’etiqueten amb informació rellevant (aliment, quantitat i data de congelació) i es congelen a -18ºC. Tenen una caducitat màxima de 3 mesos si es conserven congelats.

Una entitat social, que en el cas de Terrassa serà El Rebost, Centre de Distribució Social d’Aliments de Terrassa, promogut per l’Ajuntament de Terrassa i gestionat per Creu Roja, recull els àpats i els reparteix entre les famílies que compleixen determinats requisits, com per exemple gent gran depenent o famílies que pateixen pobresa energètica o amb infants a càrrec.

Amb aquests àpats es garanteix que els Rebosts Solidaris i les entitats poden comptar també amb aliments cuinats segurs i de qualitat, que completen l’oferta d’aliments bàsics que es recullen habitualment a través dels recaptes, millorant l’aportació nutricional i evitant el malbaratament alimentari.

Iniciativa social i mediambiental

Recooperem és una iniciativa de caire social i s’inclou dins del programa de població fràgil i inclusió social que porta a terme el Consell Comarcal amb l’objectiu de donar suport a les persones més vulnerables per lluitar contra la pobresa i afavorir l’equitat d’accés a recursos. Alhora, el projecte aconsegueix reduir el nombre d’aliments en bon estat, aptes pel consum, que actualment acaben a les escombraries ja que no existia cap canal d’aprofitament organitzat.

El Consell Comarcal i el Consorci per a la Gestió de Residus han signat un conveni marc al qual s’hi poden adherir, per col·laborar en diferents actuacions: les empreses i/o entitats d’alimentació i/o restauració, amb menjar sobrant que vulguin cedir; els ajuntaments de la comarca que participin en la cerca de famílies beneficiàries del projecte i/o en el magatzem i distribució del menjar i les entitats de voluntariat que participin en la logística del projecte.

La distribució d’aliments es fa amb la col·laboració de les escoles públiques, les empreses de càtering operadores dels serveis de menjador, els ajuntaments vallesans i els rebosts municipals. També hi poden participar els restaurants que es vulguin adherir a la proposta.

Aquesta és una iniciativa en què la confluència de treball transversal en l’àmbit social i ambiental contribueix a millorar la salut, l’equitat i la sostenibilitat del territori, en la línia del PINSAP- Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública i totalment alineada amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

p01-001_2

El Programa que us presentem per al curs 2017-2018 és el resultat de la participació de moltes persones i entitats amb l’objectiu de renovar i innovar per a que estigui ajustat a les necessitats reals i interessos de l’àmbit educatiu i de l’àmbit ciutadà. S’han reforçat les activitats adreçades a conèixer l’Anella Verda de Terrassa, l’agricultura ecològica i els horts urbans, s’han ampliat les activitats relacionades amb el soroll, la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic i l’energia i s’ha implementat una nova modalitat que el curs passat es va iniciar, els  Projectes de Centre, que permet desenvolupar una activitat  amb una metodologia que facilita integrar l’aprenentatge de manera pràctica i continuada durant tot el curs.

El programa segueix mantenint els dos àmbits diferenciats d’actuació, l’educatiu i el de la ciutadania, per tal que pugui arribar a col·lectius i entitats més enllà de l’escola. Adaptem els continguts i les activitats en funció de l’àmbit i col·lectiu a qui s’adrecen. Esperem i desitgem que hi participin el màxim de centres educatius  i entitats, i que us siguin interessants i útils.

g4168

L’Ajuntament engega una campanya informativa per millorar la neteja a la ciutat. D’aquesta manera vol reforçar el Pacte de Ciutat per la Neteja, que dóna una especial importància a la coresponsabilitat ciutadana. Per això editarà una sèrie de pòsters, tríptics, opis i adhesius que es col•locaran als contenidors per tal que el ciutadà tingui clar com ha de reciclar, com funciona el servei de recollida de mobles i on s’han de deixar els residus especials.

Els recursos que l’Ajuntament destina aquest any a la neteja, són de 2,5 milions d’euros. A la plantilla d’Eco-Equip s’hi afegiran 15 persones fixes; hi haurà una nova ruta de càrrega lateral i dos nous vehicles específics; es reforçarà la inspecció amb 14 persones i s’incrementarà el control policial per abandonament de residus. Les sancions a particulars poden anar dels 400 als 6.000 euros.

El reciclatge de la fracció orgànica és el que cal augmentar més per arribar a l’objectiu del 60% de recollida selectiva el 2020.

plastic_bags

El Ple de l’Ajuntament de Terrassa, reunit en sessió ordinària el dia 24 de novembre de 2016 adoptà entre d’altres, els acords que incorpora la proposta de resolució per a substituir les bosses de plàstic d’un sol ús, per d’altres més sostenibles. Els acords, van ser aprovats per unanimitat.

Podeu consultar la proposta en el següent document:

512px-plastic_bags

A proposta del grup municipal de la CUP, l’Ajuntament de Terrassa es va comprometre, amb el consens i unanimitat de totes les formacions polítiques, a fomentar l’any 2017 com a “Any de Transició” cap a un escenari d’ús exclusiu de bosses ‘verdes’. Es tracta d’una passa prèvia a la implantació de la nova normativa de la Generalitat en matèria de residus (en principi, amb una entrada en vigor prevista pel 2018).

En primer lloc, i dins aquest any de transició “ecològica”, l’Àrea de Serveis Econòmics i Gestió Tributària estudiarà la concessió d’incentius fiscals per aquells comerços que realitzin la transició cap a les bosses ‘verdes’ al llarg de 2017. També gaudiran d’aquestes bonificacions aquelles botigues que no les estiguin utilitzant ja en l’actualitat. S’haurà de crearà un sistema de validació i verificació d’aquesta reconversió ‘verda’ de la botiga.

En segon lloc, l’Àrea de Promoció Econòmica estudiarà les casuístiques d’empreses terrassenques del sector que puguin fabricar materials per bosses biodegradables i sostenibles, així com la fórmula de poder-los encaminar a crear línies productives que donin resposta a la futura i nova necessitat de bosses ‘verdes’ (amb el corresponent retorn de valor social com a valor afegit). En tercer lloc, l’àrea de Comerç i Turisme realitzarà una campanya de sensibilització ciutadana i impulsarà accions de substitució, consensuades en el si de la Taula de Comerç Local i en el marc del Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2015-2020.

Els establiments comercials que s’acullin al programa podran substituir el plàstic per alternatives ‘verdes’, com ara les bosses de paper, les de fècula de patata, les biodegradables, les de cotó (tela), les de ràfia, així com les tradicionals cistelles i carrets d’anar a plaça.