• Resolució de 20 de gener de 2009, de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic, per la que es publica l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova el Pla Nacional Integrat de Residus per al període 2008-2015

 

Mitjançant aquest Pla es fixen els objectius de la gestió de residus a nivell estatal, així com tot un seguit d’actuacions que es poden implementar per a la seva consecució. Aquests objectius s’han d’entendre com a valors mitjans, atès que és previsible que en algunes comunitats autònomes s’assoleixin a curt termini objectius més ambiciosos que en d’altres, tenint en compte les diferències en la situació de gestió de les diferents tipologies de residus.

A continuació es recullen alguns dels objectius quantitatius que preveu el Pla, per als principals fluxos de residus tractats en el mateix:

 

Objectius en matèria de reducció
16/07/2006 16/07/2009 16/07/2016
Residus municipals biodegradablesabocats (percentatge respecte als residusmunicipals biodegradables generats en1995 75% 50% 35%
Objectius de reciclatge dels envasos
Percentatge de reciclatge 55-80%
Percentatge de valorització Mínim del 60%
Percentatge de reciclatge per materials
Paper i cartró 60%
Vidre 60%
Metalls (alumini i acer) 50%
Plàstics 22,5%
Fusta 15%
Objectius de recollida de diferents fluxos de residus
Fracció Increment (any base2006) Kg/hab./any en 2006 Tones en 2015(kg/hab./any)
Paper i cartró 80% 20 1.620.000(36)
Vidre 80% 12 996.300(23)
Plàstic 100% 3 230.000(5)
Metalls 100% 1 95.000(2)

 

 

 

 

  • Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, i posteriors modificacions

 

Aquesta Llei té per objecte regular la gestió dels residus impulsant mesures que previnguin la seva generació i mitiguin els impactes adversos sobre la salut humana i el medi ambient associats a la seva generació i gestió, millorant l’eficiència en l’ús dels recursos. Té així mateix com a objectiu regular el règim jurídic dels sòls contaminats.

En aquest context, la Llei, en transposició de la Directiva 2008/98/CE, regula quins són els principis d’actuació que han de regir la gestió dels residus, quan un residu deixa de ser-ho o quina és la definició de subproducte, així com quins continguts han de tenir els plans de gestió i prevenció de residus i estableix els objectius en matèria de gestió de residus a nivell estatal. Així mateix, la Llei també recull els principis que han de regir la gestió dels sòls contaminats i d’altres aspectes com el règim de trasllat de residus a l’interior de l’Estat i cap a altres països.

 

Principis que han de regir la gestió de residus

Entre els principis que segons la Llei han de considerar-se en la gestió dels residus a l’estat espanyol, es troben la protecció de la salut humana i del medi ambient; la jerarquia de gestió dels residus; el principi d’autosuficiència i proximitat; el principi d’accés a la informació; i principi de qui contamina paga.

 

Definició de subproducte i fi de la consideració com a residu

Una substància u objecte, resultant d’un procés de producció, la finalitat primària del qual no sigui la producció d’aquests substància u objecte, pot ser considerada com a subproducte i no com a residu quan es compleixin les següents condicions.

  • Que es tingui la seguretat de que la substància u objecte serà utilitzat posteriorment.
  • Que la substància u objecte es pugui utilitzar directament sense haver de sotmetre’s a una transformació posterior diferent de la pràctica industrial habitual.
  • Que la substància u objecte es produeixi com a part integrant d’un procés de producció.
  • Que l’ús posterior compleixi tots els requisits pertinents relatius als productes així com a la protecció de la salut humana i el medi ambient, sense que es produeixin impactes generals adversos per a la salut humana o el medi ambient.

Per ordre del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim, es podran establir els criteris específics que determinades tipologies de residus, que hagin estat sotmesos a una operació de valorització, incloent el reciclatge, hauran de complir per a que puguin deixar d’ésser considerats com a tals, sempre que es compleixin les següents condicions.

  • Que les substàncies u objectes resultants s’utilitzin habitualment per a finalitats específiques.
  • Que existeixi un mercat o demanda per aquestes substàncies u objectes.
  • Que les substàncies u objectes resultants compleixin amb els requisits tècnics per a finalitats específiques, la legislació existent i les normes aplicables als productes.
  • Que l’ús de la substància u objecte resultant no generi impactes negatius per al medi ambient o la salut.

 

Continguts dels Plans i programes de gestió de residus

El Ministeri competent en matèria de Medi Ambient, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, a les Entitats Locals, a altres Ministeris afectats i quan procedeixi en col·laboració amb altres Estats membres, elaborarà, de conformitat amb aquesta Llei, el Pla estatal marc de gestió de residus que contindrà l’estratègia general de la política de residus, les orientacions i l’estructura a que hauran d’ajustar-se els plans autonòmics, així com els objectius mínims a complir de prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge, valorització i eliminació.

Per la seva banda les Comunitats Autònomes han d’elaborar els plans autonòmics de gestió de residus, prèvia consulta a les Entitats locals en el seu cas. Els plans Autonòmics de gestió contindran un anàlisi actualitzat de la situació de la gestió de residus en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, així com una exposició de les mesures per a facilitar la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació dels residus, establint objectius de prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge, valorització i eliminació i l’estimació de la seva contribució als objectius establerts en aquesta Llei, en les altres normes en matèria de residus i en altres normes ambientals.

 

Programes de prevenció de residus

La Llei, en transposició del previst a la normativa comunitària, estableix que les administracions públiques, en els seus respectius àmbits competencials, aprovaran abans del 12 de desembre de 2013, programes de prevenció de residus en els que s’establiran els objectius de prevenció, de reducció de la quantitat de residus generats i de reducció de la quantitat de substàncies perilloses i contaminants, es descriuran les mesures de prevenció existents i s’avaluarà la utilitat d’altres mesures. Aquestes mesures s’encaminaran a aconseguir la reducció dels pes dels residus produïts en 2020 en un 10% respecte als generats en 2010.

L’avaluació dels programes de prevenció de residus es durà a terme com a mínim cada 6 anys, realitzant-se un anàlisi de l’eficàcia de les mesures adoptades i els seus resultats seran accessibles al públic.

 

Objectius de la gestió de residus a nivell estatal

A continuació s’indiquen els objectius que recull la Llei respecte a preparació per a la reutilització, recollida selectiva, valorització i eliminació dels residus.

 

Preparació per a la reutilització

Les autoritats ambientals en el seu respectiu àmbit competencial i en atenció als principis de prevenció i foment de la reutilització promouran, entre altres mesures, l’establiment de llocs d’emmagatzematge per als residus susceptibles de reutilització i el suport a l’establiment de xarxes i centres de reutilització. Així mateix s’impulsaran mesures de promoció dels productes preparats per a la seva reutilització a través de la contractació pública i d’objectius quantitatius en els plans de gestió.

 

Recollida selectiva

  • Les autoritats ambientals en el seu respectiu àmbit competencial prendran mesures per a fomentar un reciclat d’alta qualitat i, a aquesta finalitat, s’establirà una recollida separada de residus, entre altres d’olis usats, quan aquesta sigui tècnica, econòmica i ambientalment factible i adequada, per a complir els criteris de qualitat necessaris per als sectors de reciclatge corresponents.
  • Abans de 2015 haurà d’establir-se una recollida separada per a, almenys, els següents materials: paper, metalls, plàstic i vidre.
  • Els sistemes de recollida ja existents es podran adaptar a la recollida separada dels materials a què fa referència el paràgraf anterior. Podrà recollir-se més d’un material en la mateixa fracció sempre que es garanteixi la seva adequada separació posterior si això no suposa una pèrdua de la qualitat dels materials obtinguts ni un increment del cost.
  • Les entitats locals habilitaran espais, establiran instruments o mesures per a la recollida separada de residus domèstics i en el seu cas, comercials als que és precís donar una gestió diferenciada, ja sigui per la seva perillositat, per facilitar el seu reciclatge o per a preparar els residus per a la seva reutilització.
  • Les autoritats ambientals en el seu respectiu àmbit competencial adoptaran les mesures necessàries per assegurar-se de que els residus es sotmeten a operacions de valorització. Quan sigui necessari per facilitar o millorar la valorització, els residus es recolliran per separat i no es barrejaran amb altres residus o altres materials amb propietats diferents.
  • Les autoritats ambientals en els seus respectius Plans i Programes fomentaran mètodes de recollida eficients d’acord amb les característiques i possibilitats de cada territori o població, per facilitar el compliment dels objectius de preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització.

 

Valorització

Amb objecte d’avançar cap a una societat dels reciclatge amb un alt nivell d’eficiència dels recursos, el Govern i les autoritats competents hauran d’adoptar les mesures necessàries a través dels plans i programes de gestió de residus per a garantir la consecució dels següents objectius i, en el seu cas, els que s’estableixin.

  • Abans de 2020, la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres fraccions reciclables hauran d’assolir, en conjunt, com a mínim el 50% en pes.
  • Abans de 2020, la quantitat de residus no perillosos de construcció i demolició destinats a la preparació per a la reutilització, el reciclatge i altra valorització material, amb exclusió dels materials en estat natural definits a la categoria 170504 de la llista de residus, haurà d’assolir com a mínim el 70% en pes dels productes.

Cada tres anys, les Comunitats Autònomes remetran al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí la informació necessària per a la verificació del compliment dels objectius previstos.

 

Eliminació dels residus

Les autoritats ambientals en el seu respectiu àmbit competencial s’asseguraran que quan no es dugui a terme la valorització, els residus es sotmetin a operacions d’eliminació segures adoptant les mesures que garanteixin la protecció de la salut humana i el medi ambient. Els residus hauran de sotmetre’s a tractament previ a la seva eliminació, a no ser que el tractament dels mateixos no sigui tècnicament viable o no quedi justificat per raons de protecció de la salut humana i el medi ambient.

 

Sòls contaminats

La Llei estableix el procediment de gestió dels sòls contaminats, des de el procés per a la declaració d’un sòl com a contaminat fins a l’obligació de la seva descontaminació i recuperació per part dels causants de la contaminació i, subsidiàriament, en aquest ordre, dels propietaris dels sòls contaminats i dels posseïdors dels mateixos. Així mateix, la Llei també recull l’obligació d’elaborar un Inventari de sòls contaminats per part de les diferents Comunitats Autònomes.

 

 

 

 

  • Altres normatives d’interès

 

Existeixen altres normatives que regulen la gestió d’alguns aspectes en concret, les més significatives són:

 

  • Reial Decret 106/2008, d’1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus.
  • Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.
  • Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, pel que es regula la gestió d’olis industrials usats.
  • Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús.
  • Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.
  • Reial Decret 1383/2002, de 20 de desembre sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil.
  • Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril pel que s’aprova el reglament per al desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.
  • Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos (modificada pel Reial Decret 252/1998, de 30 de març, pel que es revisen els objectius de reciclatge i valorització).
  • Reial Decret 108/1991, d’1 de febrer, sobre prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per amiant.

 

Residus d'aparells elèctrics

Aprovat el Reial Decret 110/2015 sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), que millora la seva recollida selectiva i gestió, i aposta per la reutilització. Consulteu al BOE el text del decret